Els dies 10, 11 i 12 de febrer es va dur a terme a Loreto, departament al nord de la Amazònia peruana, la trobada de comunitats indígenes Procés històric del circuit contaminant del petroli a l'Amazònia, organitzat per l'Associació Cocama de Desenvolupament i Conservació Sant Pau de Tipishca (ACODECOSPAT).
La trobada va començar el dia dijous 10 amb una roda de premsa explicant els objectius de la trobada, sent el principal d'aquests el crear una plataforma sòlida entre les diferents organitzacions indígenes, amb la intenció de lluitar pel respecte de la biodiversitat en l'Amazònia, així com exigir la responsabilitat civil i penal per part de les indústries extractives que han vingut contaminant, afectant la salut dels pobladors i degradant els ecosistemes en Loreto des de fa més de quaranta anys.
Entre els responsables s'assenyala a l'empresa argentina Pluspetrol SA com el últim i identificable agressor mediambiental des de fa 10 anys per la llarga llista de "Accidents" al seu compte: vessaments de petroli, abocament d'aigües de formació als mateixos rius, el mal maneig d'algunes substàncies químiques (dissolvents i absorvents abocaments per atenuar els efectes del cru vessat) en els rius Marañón, Tigres, Pastaza, Corrents i fa poc més d'un mes, el Chambira, un dels afluents del riu Marañón.
A més d'aquesta transnacional, figurarien també les empreses que anteriorment han operat a la zona com l'estatal Petroperú, i el mateix Estat peruà per la seva actitud complaent i tolerant cap a aquestes agressions.
En aquesta trobada s'han donat cita representants de diferents organitzacions indígenes que habiten les conques dels rius afectats: ACODECOSPAT, FEDIQUEP (Federació Indígena Quechua del Pastaza), AIDECOS (Associació Indígena de Desenvolupament i Conservació del Samiria), AKUBANA (Associació Kukama del Baix Nauta), AENIAP (Associació d'Estudiants de Nacionalitats Indígenes de l'Amazonía Peruana); l'advocat Jorge Tacuri, el rector Miguel Ángel Cadenas, així com a persones d'organitzacions solidaritzades amb la problemàtica amazònica - tant peruanes com d'altres parts del planeta-. El missatge transmès en la roda de premsa va cridar a la unitat dels pobles indígenes per enfrontar l'amenaça biològica i cultural que suposa l'arribada i manteniment de corporacions i empreses extractives en els territoris que habiten ancestralment, així com la necessitat de no acceptar el xantatge monetari que ofereixen les empreses, fàcilment interpretable com una ofensa a la pobresa dels i les indígenes de l'Amazònia.