El passat 11 de novembre de 2007 es van complir deu anys de l'assassinat del jove antifeixista Carlos Palomino a mans del militar Josué Estébanez.

El partit d'ultradreta Democracia Nacional convocà una manifestació de tall racista al barri d'Usera. El seu lema: 'Contra el racisme antiespanyol, contra la immigració'. La Delegació de Govern de Madrid va permetre la manifestació racista. Col·lectius antifeixistes van convocar un contramanifestació. Cap a allà es va dirigir Carlos Palomino, un jove antifeixista de 16 anys.

Així va començar la jornada en què Palomino perdria la seva vida, assassinat per Josué Estébanez de la Filla, un militar de l'Exèrcit de Terra neonazi de 23 anys que es dirigia a la manifestació convocada per Democràcia Nacional -així ho considera provat la sentència sobre l'assassinat emesa per l'Audiència Provincial de Madrid-. Palomino i Estébanez es van trobar en la línia 3 de metro, a l'altura de Legazpi. Dins el vagó, Josué va treure la navalla i li va clavar una punyalada al cor a Carles. Set centímetres de fulla clavats en el ventricle esquerre. Després d'això, el va empènyer fora del vagó. També clava una altra punyalada a un company de Carlos a les costelles abans de fugir amb l'arma a la mà.

"Va ser pràcticament qüestió de segons i de sobte estava Carlos estès a terra", explica Mònica Rojas, fotoperiodista que va ser testimoni de l'assassinat. Rojas anava a fer fotos a la manifestació racista convocada per Democràcia Nacional i va coincidir en el mateix vagó de metro en què va passar tot. "De sobte, una parada abans d'arribar a Usera, el vagó es va començar a omplir. Es van tancar les portes, però el metro va seguir sense moure. Al cap de poc va començar a haver-hi moviments estranys i tot es va omplir de fum", relata Rojas. En aquells dies, Estébanez ja havia apunyalat a Carles i al seu company, i havia sortit corrent. "Quan vaig sortir del vagó, la primera petjada que vaig donar va ser sobre sang, i vaig veure que Carlos estava molt a prop a terra al costat d'una noia que li auxiliava i un altre noi que cridava perquè vingués una ambulància. Jo pensava que estava ferit, però no de mort ".

Carlos va morir en el número 145 del Passeig de les Delícies, en una carpa muntada pels serveis d'emergència. Des el 13 de maig de 2016, una placa situada en aquest mateix punt recorda el seu assassinat. Abans d'aquest any, almenys en quatre ocasions, companys del jove van col·locar plaques en el seu record a la boca d'aquesta parada de metro, però en tots els casos van ser sabotejades per grups feixistes.

Josué Estébanez va ser condemnat, l'octubre de 2009, a 26 anys de presó. En la sentència, el tribunal donava per provat que el neonazi tenia la intenció de matar. La sala li va imposar 19 anys de presó per assassinat i set anys més per intent d'homicidi.

L'assassinat de Carlos Palomino és un dels 88 per motius d'odi que el Moviment contra la Intolerància ha registrat des de 1990, recollits pels periodistes David Bou i Miquel Ramos en el treball Memòria de 25 anys d'oblit.

El Salto - Diez años del asesinato de Carlos Palomino