On són els arbres de debò? Només veig com creixen els arbres de ciment. Ja ens hem acostumat al paisatge de la destrucció, de les grues, de la maquinària pesant, dels camions, de la runa. És una guerra contra el poble, contra aquells que no podem viure dignament ni un minut, contra aquelles que les fan fora de casa per vendre a preu d'or el pis de lloguer de tota la vida. És una guerra contra la natura, que només en tenim una. Quin sabor tenen els totxos? És una guerra contra el temps, que s'accelera per acabar estampats contra un mur ben alt. Ai el creixement urbanístic... ai el creixement econòmic!   Quant de temps ens queda? Serem a temps de posar-hi fre? Està tot fatal...

DV Activisme