[LaTele] Reapropiació al supermercat de nou barris

En boca de tots els que poden parlar aparegué la paraula Crisi.
Nosaltres la mastegàvem des de sempre.

I des de sempre han existit revoltes i insurreccions contra
les condicions existencials que ens obliguen a empassar-nos dòcilment les crisis.

Les que eren explotades a les fàbriques dels setanta afrontaren
la crisi que destruí les formes autònomes d’organització obrera.
Les que sobrevisqueren als vuitanta foren violentades amb la crisi de l’atur i l’heroïna.
Les generacions dels noranta respongueren a la crisi d’un treball precaritzat.
A inicis del nou segle la mercaderia tot ho corrompé i fracturà la nostra vida en una perpètua crisi.
Avui en boca de tots els que poden parlar apareix la paraula Crisi.
Nosaltres la mastegàvem des de sempre.

Avui els polítics assumeixen la crisi i aposten per a refundar el capitalisme.
Els sindicats negocien la crisi i fan equilibrismes amb el capitalisme.
Els periodistes descriuen la crisi i esdevenen la veu del capitalisme.
Empresaris i banquers generen la crisi per a injectar més dosis de capitalisme.
Avui, el nostre malestar somnia amb la crisi definitiva del capitalisme.

Per això desitgem lluitar, per unes relacions socials on el capital sigui
un record llunyà, dolorós i superat.

Per tant l’acció de desembre al supermercat no només fou un intent
de reapropiar-nos i repartir els aliments que ens fan falta per a viure.
També va ser una aposta més per a reapropiar-nos de la força col•lectiva
que ens fa falta per a viure sense capitalisme.

I sobretot va ser una crida entre nosaltres, un convit per a totes i tots, una amable invitació:
Contra l’anestèsia de la Crisi, pensament i acció!