Què passa a Laciana? - Laciana porta anys patint els danys provocats per les explotacions a cel obert de carbó. Els seus habitants han vist talar boscos sencers perquè l'empresa Coto Miner del Cantàbric pogués instal · lar les seves enormes màquines i obrir les explotacions. L'aigua del riu Sil i els seus afluents, del qual bevien les poblacions del lloc, s'ha contaminat pel contacte amb els metalls de les mines. Hi ha zones de la vall plenes de runams, la majoria il · legals, que acumulen les restes del material que s'extreu de les mines, les quals estan generant esquerdes i corriments de terra. Hi ha muntanyes que ja no existeixen, que han estat arrasades sota l'acció de les pales i amb elles, ha mort tota la vida que s'hi desenvolupava. Aquesta vall pertany a la Xarxa Natura 2000, és Zona d'Especial Protecció d'Aus i va ser qualificada per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera. Gràcies a la diversitat de la seva vegetació i paisatge, hi conviuen espècies com l'ós bru i el gall fer cantàbric que estan en perill d'extinció. Les persones que s'atreveixen a alçar la veu contra les mines reben amenaces, pallisses i danys contra els seus animals. Tot i que la majoria de les mines són il · legals, ja que no tenen llicència urbanística i avaluació de l'impacte ambiental, les denúncies interposades contra l'empresa s'han arxivat. Això no és casualitat. El propietari de CMC és Victorino Alonso, el major empresari del carbó a l'estat, amo també de UMINSA i president de la patronal del carbó, Carbunión. Alonso suporta la seva gran activitat empresarial sobre les subvencions que a nivell estatal li atorga, les quals arriben a la suma de 150 milions d'euros anuals. I per això, gaudeix del favor dels polítics locals, els quals permeten que se segueixin desenvolupant activitats il · legals sobre el territori. A tot això se suma que el carbó que s'extreu en aquestes mines té un ínfim poder calorífic, sent aquesta la raó per la qual se subvenciona aquesta empresa, perquè no és rendible econòmicament. I que per poder extreure 1 T de carbó, han de treure 40 T de terra, per a això s'han màquines de port gegantí que gasten 7000 litres de gasoil diaris. Sembla que és més gran la despesa energètica que s'inverteix a treure el mineral que la mateixa energia que aquest acaba produint.