Sobre una pantalla en negre es llegeix la paraula 'decadència', seguida de 'València'. De fons s'escolta una de les nombroses versions remix de la banda sonora de Clint Mansell per a la pel·lícula Rèquiem per un somni. La fotografia mostra a un soldador, aferrat a la façana de l'edifici en el qual està treballant. El pla s'amplia i es pot distingir ja que edifici es tracta: el Palau de les Arts.

Així comença el vídeo del projecte fotogràfic Decadència [2015] que pretén ser un retrat de l'herència que ha deixat el govern del PP a la Comunitat Valenciana. De l'edifici de Santiago Calatrava al circuit abandonat de Fórmula, passant pels solars de Sociópolis, el projecte urbanístic que va impulsar l'exconseller condemnat Rafael Blasco, Decadència ofereix un retrat d'alguns dels fracassos del projecte del PP a València.

Amb un concepte memorialístic, Decadència també retrata la degeneració de l'horta, mostrant el que ha passat al barri de la Punta des de 2001 fins a 2012, oa l'entorn de Sociópolis entre 2002 i 2012, on van ser requalificades i destruïdes 35 hectàrees d'hortes. La seqüència il·lustra com els camps llaurats i els camins van ser substituïts per solars, blocs d'habitatge i carreteres. Més impactant són els salts en el temps de Xest i l'entorn del circuit, de Llíria i Gandia entre 2002 i 2012.

Com epítom d'aquesta decadència apareix el nou Mestalla, que és retratat en el seu interior descobrint imatges inèdites del camp inconclús del València, convertit en un esquelet de formigó. En el vídeo es poden contemplar com s'acumulen sobre el que serà el terreny de joc pilars de fusta podrits per l'efecte de la intempèrie, planxes d'alumini, elements de construcció, sacs de terra, o com la mala herba creix entre els ferros rovellats.

Igual que l'antropòleg Gil-Manuel Hernández en el seu llibre Davant l'ensorrament. La crisi i nosaltres, el vídeo també cita la pel·lícula L'odi (1995, Mathieu Kassovitz), i recupera el seu monòleg: "Aquesta és la història d'una societat que s'enfonsa, i que a mesura que ho fa es diu a si mateixa: fins ara tot va bé, fins ara tot va bé, l'important no és la caiguda sinó l'aterratge ".

Després d'aquest parlament, tres paràgrafs resum succintament el que ha passat al Palau de les Arts, Sociópolis i amb la Fórmula 1. El vídeo, publicat al canal Jordi Mira el 5 de juny passat acumula des de la seva pujada a la xarxa més de 27.000 reproduccions, amb 172 vots positius i 7 negatius.

Jordi Mira, que té 37 anys, és tècnic d'il·luminació i fotògraf. Segons relata, l'idea del vídeo va sorgir durant una visita al Palau de les Arts. Ara admet estar sobrepassat per la positiva reacció cap a aquest testimoni d'una època que ja ha conclòs. "Vaig pensar que era una mica llarg", diu respecte al seu treball. Però el públic sembla no compartir la seva opinió i l'ha convertit en un fenomen viral en el Pais Valencià.