Per què hem ocupat la Opera Nacional.

Exposem algunes reflexions per tal de respondre els que potser es pregunten per què ha estat realitzada una ocupació a l'històric edifici de l'Òpera Nacional.

-el 29 de desembre de 1941 l'opereta 'El baró gitano' de J. Strauss va ser presentada per la Òpera Nacional en el teatre Park. El mateix dia 2.000 habitants de la ciutat de Drama van ser executats per les forces d'ocupació com a represàlia dels atacs de grups de resistència.

-El 'Carmen' de Bizet va ser posada en escena el 20 de febrer de 1942 al teatre Olimpia, mentre la gran fam d'aquell any castigava a Grècia, el 63% de la població es trobava desnodrit i 100.000 persones van morir de desnutrició.

-l 'El rapte en el serrallo' de Mozart va ser presentat el 30 de maig de 1945, el mateix dia de l'assassinat de T. Triantafyllou, una de les 56 víctimes, en aquell mes, del terrorisme de grups paraestatals compostes per traïdors col·laboracionistes i feixistes monàrquics, col·laboradors de les forces estatals, mentre que en tota Grècia havia 18.078 presos polítics.

-L'obra de Sakelaridis' El fillol 'seria presentada el 17 de juliol de 1948. Al mateix temps bombes napalm eren provades per primera vegada en les batalles de la muntanya Grammar, mentre la guerra civil havia assolit la seva culminació.

-el 22 de novembre de 1973, cinc dies abans de la irrupció dels vehicles blindats a l'Escola Politècnica Superior d'Atenes i dos dies abans de l'aixecament de la llei marcial imposada pel règim de la dictadura, l'Òpera anunciava al seu públic que ja podia presenciar les operetas' Els pallassos' i 'Cavalleria Rusticana'.

-quan el 1985 va ser assassinat el jove Mijalis Kaltezas, cada vegada que es disparen pistoles de policies, el dia que l'obrera K. Kuneva va ser forçada a beure àcid sulfúric, sempre que qualsevol patíbul rep ordres de colpejar manifestants, les nits que els detinguts de la rebel lió de desembre encara estan a la presó, quan algú s'assabenta que ha perdut la seva feina, és llavors quan l'òpera ofereix al seu públic una fugida ia la societat una imatge tranquil·litzadora de benestar.A aquestes alçades no ens anem a dedicar el nostre temps ni a qui assistien a aquestes representacions, ni qui les presentaven, ni qui eren destinats i nomenats directors de l'Òpera tots aquells anys des de l'ocupació nazi fins a la guerra civil, així com més tard, com per exemple durant la dictadura, de 1967 a 1974.La ocupació d'un símbol com l'Òpera no ha estat realitzada per tal de pagar deutes del passat. Ha estat realitzada perquè volem recordar a tots-directors, govern, artistes o espectadors-que aquí fora i des d'ara dins també, hi ha un altre món, a part integrant del poble del nostre país, al qual no podeu ignorar malgrat que és disparat, es ofega dels gasos lacrimògens, participa a talls de carrers i carreteres, exigeix una mica d'aire en lloc de ciment i alhora reflexiona i reclama per a l'art un espai diferent dins de la societat. Opera rebel la rebel·lió de desembre, donant la raó a totes les lluites socials anteriors, ha estat el detonant d'una resistència generalitzada a tot el que ens ofèn i ens esclavitza. Ha desencadenat la lluita per la vida que dia rere dia va desacreditada. A despit de tots els que perceben la rebel·lió com uns focs artificials i procedeixen a enterrar concloent la seva oració fúnebre amb el 'la vida va tirant', contestar que la lluita continua i estableix un nou ordre en les nostres vides. Tot està pendent, igual que la nostra fúria. La nostra angoixa no s'ha aplacat i per això encara estem aquí.

Rebel·lió en els carrers, les escoles, les universitats, a les Cases del Treballador, en els ajuntaments i els parcs. Rebel·lió a l'art també. En contra d'un art-espectacle que és consumit per espectadors passius. En contra d'una estètica que exclou allò diferent. En contra a la civilització que destrueix parcs i espais públics en nom del benefici. Ajuntem les nostres veus amb els que lluitin. Som solidaris amb Constantina Kuneva i amb els detinguts de la rebel·lió. Responem amb la nostra lluita i la cultura a la repressió estatal, l'exclusió social i la temptativa de terrorisme i falsa informació dels mitjans de comunicació.Una iniciativa d'homes de l'art (considerant com a art la vida de cadascú) s'apropia d'un lloc per l'Art de la vida de cadascú, plantejant la qüestió de la recreació de la cultura a nous fonaments. Aspirem a un art sense mediadors, obert a tothom, vehicle de la qual pogués ser cada un. Alliberem l'Òpera Nacional perquè per definició ens pertany. Sentim la necessitat de nomenar les coses des del principi i retrobar el paper de l'art. A través de processos d'auto-organització proposem accions lliures i creatives per tots i per a tots els que consideren la cultura com un producte de creació col·lectiva. Per recuperar la cultura de la que se'ns privades.

Assemblea general oberta de l'Òpera alliberada cada nit a les 21:00 h