Una cadena perpètua encoberta, solidaritat amb Jose Antúnez

José Antúnez, condemnat pel motí de Quatre Camins, en vaga de fam contra "la injustícia del sistema punitiu"

Jose Antúnez Becerra sosté una vaga de fam des del 14 de gener a la presó de Brians 2 per reivindicar els seus drets i per assenyalar la seva situació, fruit de la seva lluita contra les institucions punitives.

Antúnez Becerra ha iniciat aquesta lluita perquè se li revisi la condemna de dinou anys de presó, emesa arran del motí del centre penitenciari de Quatre Camins de l'any 2004, ja que ell mateix considera aquesta sentència com una revenja per la seva militància contra la institució penitenciària. Segons expressa el mateix pres en un comunicat fet públic el 20 gener: 'ara estic pagant una injustícia, perquè en temps de la transició, dins de la presó, vaig formar part de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha) i destaco que la base per condemnar-me ha estat el meu historial, a banda de les pressions polítiques instrumentades amb els sindicats de presons i els mitjans de comunicació'.

Amb la vaga de fam, Antúnez també reivindica alguns drets que li pertoquen com a pres, com és el d'obtenir permisos i projectes de futur, ja que compleix els requisits per fer tallers o cursos. A més, sempre ha tingut problemes a les diverses presons per on ha passat fins a dia d'avui, ja que assegura que li apliquen registres i controls arbitraris, li retornen les seves pertinences de trasllat molt tard o, directament, ni les hi retornen, segons han informat familiars i grups de suport del pres.

Antúnez Becerra ja ha perdut més de quatre quilos i té el sucre i la pressió molt baixes. Tot i així, ell es troba amb ànims i força per seguir amb la seva lluita, ja que, diu, l'únic que li queda és la seva vida per fer-se escoltar. 'Abans que em mati lentament l'administració penitenciària, lluitaré contra la injustícia que ha comès el tribunal que em va sentenciar, com també contra l'administració penitenciària', ha expressat Antúnez al comunicat. Els grups de suport a Jose Antúnez Becerra demanen màxima difusió i fer pressió a la Direcció de Brians 2.

Motí de Quatre Camins de 2004

Jose Antúnez Becerra va veure com s'incrementava la seva pena a dinous anys de presó i es convertia la seva condemna en una cadena perpètua encoberta de fins a 30 anys acumulatius de reclusió per la sentència emesa l'any 2008 arran dels fets del motí al centre penitenciari de Quatre Camins l'any 2004.

El motí va sorgir per la insuportable situació que, segons els reclosos, es vivia a la presó esmentada des de feia temps. L'any 2002 ja hi va haver un motí per la manca d'assistència mèdica, les morts a presó i la reivindicació de diversos drets. Els col·lectius de suport a persones preses i els propis presos de Quatre Camins relaten que 'les tortures, les vexacions, les humiliacions i els maltractes al centre eren sistemàtics' i que 'les denúncies judicials normalment s'arxivaven'. En aquest context, sorgeix l'espurna del motí de 2004 quan, davant d'un grup de presos, diversos carcellers colpegen un reclús pel fet que aquest no tenia permís per anar a la bugaderia.

Com a conseqüència de l'amotinament, del qual va resultar ferit el subdirector de Quatre Camins Manuel Tallón, 56 presos van ser traslladats a diverses presons de Catalunya i, almenys cinc d'aquests, van ser, fins i tot, dispersats sota règim FIES a presons d'arreu de l'Estat espanyol. El 5 de juliol de 2004, la Generalitat ja admetia la possibilitat que 26 presos podrien haver estat colpejats i maltractats pels carcellers de presons abans de sortir de Quatre Camins, hores després d'haver controlat el motí. Els presos afectats parlen de "pallisses brutals" i de 'l'obligatorietat de passar per un llarg passadís format per carcellers a cada banda, que els clavaven cops de porra brutals i puntades de peu de forma indiscriminada'.

Les denúncies no van ser suficient perquè el Síndic de Greuges actués d'ofici. Col·lectius de suport a les persones preses apunten que l'omissió del Síndic pot tenir a veure amb dos alts càrrecs dins de la institució, com són Ignasi García Clavel, aleshores coordinador d'afers de seguretat pública, i Ángel Gómez Muñoz, assessor del Síndic fins el 2012. Ambdós van exercir com a alts càrrecs a l'administració penitenciària catalana.

El judici contra els presos amotinats es va realitzar l'any 2008, quan tretze d'ells van ser jutjats. Set d'ells van ser condemnats per un delicte d'homicidi en grau de temptativa i tres van quedar absolts. Una d'aquestes set persones és Jose Antúnez Becerra, qui demana ara que es revisi la condemna, i més tenint en compte que al judici fet el maig de 2013 contra diversos carcellers –per la repressió després del motí– van quedar paleses les diverses contradiccions que presentaven els fets declarats per l'administració penitenciària i la situació de maltractaments i tortures que van patir els reclosos amotinats l'any 2004.

Info extreta de: La Directa - José Antúnez, condemnat pel motí de Quatre Camins, en vaga de fam contra "la injustícia del sistema punitiu"