Trobada Catalana d'Estudiants, 2014

Des del 2007, amb l'esclat de la crisi financera, la gran majoria de la població estem patint un retrocés històric en les nostres condicions de vida. Amb l'excusa de la crisi s'estan imposant unes polítiques que atempten directament contra els nostres drets, que passen a ser privilegis per a unes poques que es lucren de la nostra despossessió. Tot i així, la resistència no s'ha aturat i l'esperança recobra vida. Grans exemples, tant de les mesures agressives com de les lluites lògiques d'oposició subsegüents, són Xile, Colòmbia o el Quebec, països on preparen les polítiques abans d'imposar-les al nostre país i on, també, el poble resisteix i, en molts casos, aconsegueix aturar les lleis contra l'educació.

Aquí els atacs a l'educació vénen de tots els governs amb un objectiu clar: un model educatiu privat, exclusiu per qui se'l pugui pagar. Les polítiques neoliberals que s'han implantat i s'estan implantant, tant a nivell català com espanyol, comporten una reducció de la inversió pública, fomentant l'entrada de capital privat i permetent a les empreses gestionar els centres entrant directament a les aules. En la pràctica, aquestes polítiques s'han materialitzat en la nefasta implantació del Pla Bolonya i la perpetuació dels objectius a assolir segons l'Estratègia Universitaria 2015 amb plans com el recent 'Informe d'experts' o la propera reforma d'universitats del ministre Wert, prevista pel 2014. Així mateix, a secundària, ens trobem amb la LEC, que ja segrega i discrimina, i la voluntat d'implantar la LOMCE, un gran exemple del que volen de la nostra educació: adoctrinament religiós, espanyolista, mercantilització i segregació. Ara mateix, aquestes polítiques impliquen una pujada aberrant de les taxes universitàries, acompanyades d'una reforma del sistema de beques, més estricte i amb menys recursos, que avui en dia està deixant fora de la universitat, només durant l'any passat, més de 3.000 estudiants a Catalunya, companyes que estan sent expulsades de l'educació o que són directament excloses d'aquest sistema elitista per no tenir els recursos econòmics suficients.

Gran part de la comunitat educativa ens posicionem en contra d'aquestes polítiques, que corrompen encara més la debilitat del sistema actual. Certament, el sistema actual, i encara més les propostes futures que preparen els governs, permeten que unes poques, amb uns clars interessos, decideixin per totes nosaltres. No podem consentir que les polítiques de govern de la universitat es pactin entre empresàries capitalistes en els 'Consells Socials', els quals, darrere una imatge de fal·laç 'representació' i 'participació' de la societat civil, banyen de corruptes els passadissos i les aules dels nostres centres. Cal fer-los fora!

Les estudiants tampoc podem ser simples observadores del procés de ruptura democràtica engegat al nostre territori. Acollint-los al dret de l'autodeterminació dels pobles, les estudiants serem un agent favorable més en aquest procés polític. Perquè volem decidir sobre les nostres vides. Des de l'educació que rebem al futur del nostre poble, passant per les mesures 'anti-crisi' i pel dret al propi cos de les dones. Serem subjectes actius en totes les lluites!

La Trobada Catalana d'Estudiants (TCE) vol ser un espai ampli i plural on tota estudiant afectada o indignada pels atacs que l'educació està patint per les polítiques neoliberals es pugui expressar i organitzar amb la resta de companyes per construir entre totes una resposta que freni els atacs i que serveixi com a base per a construir una educació veritablement del poble i per al poble.

Així mateix, la TCE vol arribar a tota la comunitat educativa, incloent professorat i treballadores, per tal d'apel·lar conjuntament a tota la societat per lluitar per un dret fonamental de tots i totes: el dret a l'educació.

Per això també convidem les companyes que lluiten arreu dels Països Catalans en defensa de la nostra cultura i la nostra llengua, amb voluntat d'aprendre de les seves lluites com ha estat, i està sent, durant aquest curs la vaga indefinida de docents a les Illes Balear, en defensa del català i del dret a decidir sobre la nostra educació.

Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el sector públic i, en general, al model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l'educació, tant la que s'imparteix a les universitats com a l'educació primària i secundària. És per això que cridem a tothom: estudiants, professores, treballadores, familiars, amigues i la resta de la societat, a lluitar pel que és nostre: per la sanitat, pel dret a l'habitatge, pel dret a una feina digna, per les pensions i per l'educació com a eina transformadora de la societat. Perquè l'educació és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Perquè els nostres drets socials no pagaran el seu deute!

Amb la TCE volem debatre i analitzar la situació en la qual ens trobem, però sobretot volem llençar una proposta sobre l'educació que volem. Ja sabem el que no ens agrada; és hora de dir què s'ha de fer per a transformar-ho! Cal que en sortim amb uns objectius a assolir per a avançar cap a un model d'educació més just, equitatiu, de qualitat i universal, que aquests siguin l'esquelet de la nostra resposta i les nostres reivindicacions i amb un full de ruta que ens permeti assolir-los.

És per això que et cridem a participar d'aquestes jornades de reflexió i articulació de la lluita pel dret a l'educació els propers dies 14 i 15 de febrer a la facultat de polítiques de la UAB. Es tracta de construir entre totes la nostra educació i, per tant, et convidem a participar activament de la difusió i l'organització d'aquesta proposta oberta a tothom, perquè unides som més fortes i entre totes capgirarem el sistema!