Premi a millor documental al Festival Documenta Madrid 2012.

NO-RES és el primer llargmetratge realitzat i produït per METROMUSTER.

El seu objectiu és generar un debat social a dos nivells. Per una banda pretén parlar de la gentrificació i la conseqüent destrucció del patrimoni històric de la Barcelona obrera. Al mateix temps també posa damunt la taula el tema de la producció independent i l'ús de les llicències lliures com a alternativa a la precarització de la producció audiovisual tradicional.

NO-RES fou el primer documental català finançat gràcies al micro-mecenatge i també la primera coproducció que TV3 du a terme sota llicències lliures (Creative Commons).

Creació col·lectiva
NO-RES és el fruit d'un procés col·lectiu, en el qual els micro-mecenes van poder influir sobre el resultat final, gràcies a les sessions dels anomenats Work-in-Progress que es van anar fent al llarg del rodatge (2010-2011). En aquestes presentacions, es compartia amb els futurs espectadors —i al mateix temps coproductors del projecte — allò que s'anava gravant. Totes les suggerències recollides en aquestes sessions van anar afectant el muntatge final de NO-RES. Entenem, doncs, que va ser un procés de producció i de creació democràtic. Aquestes sessions van celebrar-se principalment a Barcelona, però també a Madrid, Saragossa, València i Tenerife.

De tot aquest procés, és important destacar que malgrat defensar la Cultura Lliure, no es defensa la Cultura Gratis. Al llarg de la producció de NO-RES, tots els col·laboradors van cobrar dignament, especialment gràcies al fet d'haver entrat en coproducció amb TV3. Així doncs queda demostrat per primer cop al nostre país, que produir sota llicències lliures no perjudica ni al sector de l'audiovisual ni als seus treballadors: símplement permet eliminar els intermediaris.

Trajectòria
NO-RES va rebre una menció especial a l'edició de 2012 dels oXcars i al Free Culture Forum de Barcelona, els dos esdeveniments més importants sobre Cultura Lliure a tot el món.

Després de ser pre-estrenada al Cinema Verdi de Barcelona el dia 15 de desembre de 2011, NO-RES va començar una intensa vida de festivals al llarg del 2012.

En destaca el primer premi a millor llargmetratge documental de l'Estat Espanyol, que va obtenir al Festival Documenta Madrid de 2012.

NO-RES també va ser presentada al Festival de Documental de Douarnenez (França), al Festival CNEX de Taiwan, al Festival BCCN de Barcelona, al CCMAD de Madrid, al Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, al Fusion Festival d'Alemanya, el Festival de Cultura Lliure CaravanLeft, el Festival Nuevas Realidades Vídeo-Políticas de València, entre d'altres. Pròximament serà presentada al Scandinavian Creative Commons Festival, al CineCC de Donostia i al Festival de Cine Verde de Barichara.

El llargmetratge també ha despertat interès a nivell museístic, tal i com ho demostra la seva participació al cicle 'Urgencias de la Contemporaneidad' del Museu Reina Sofía de Madrid, i la seva posterior rèplica al Palacio de los Condes de Gabia de Granada. En el mateix sentit es fan presentacions al Centro Cultural España Córdoba d'Argentina, a la Galeria NO-SPACE de Nova York, a la Toronto Free Gallery i a la Cinerobotèque de Montreal, aquesta última, organtizada per la National Film Board de Canada (NFB/ONF).

A nivell acadèmic, la pel·lícula ha estat visionada i debatuda al Màster de Cinema i Arquitectura de la UPC de Barcelona, a les Jornades de Comunicació Alternativa de la UPF Poblenou, al curs Sentits del Món de l'Escola de la Dona, el Taller de Documental Creatiu de Belkis Vega al Centre Francesca Bonnemaison i un llarg etcètera.

També ha participat a cicles de cinema organtizats pel Col·legi d'Arquitectes de Barcleona (COAC), pel col·lectiu de cinema independent B-MOVIE d'Hamburg, la Cooperativa Aurea Social de Barcelona, el Festival KrisenFest / Europäische Depeschen de Berlin, el Centre de Recursos d'Animació Intercultural (RAI)de Barcelona o al Cineclub del Col·lectiu 39 escalons de Mallorca.

En quasi totes les presentacions, sempre hi ha estat present algun membre de l'equip creatiu per tal de dinamitzar el debat posterior, el qual es considera tant o més important que el propi llargmetratge.

A part de totes les projeccions, NO-RES ha despertat un gran interès a les xarxes socials, pel fet de tractar-se d'un projecte pioner en molts aspectes. Ha estat seleccionat com a exemple paradigmàtic de producció amb el sistema del Crowdfunding a l'estudi 'El crowdfunding en Cataluña y en el Estado español: principales características, retos y obstáculos' elaborat per X.Net i Silvia Caparrós. NO-RES també és actualment l'objecte d'estudi de la Tesi Doctoral sobre noves formes de producció audiovisual de la sociòloga Talia Leibowitz.

En definitiva, un projecte que trascendeix la pantalla de cinema i de l'ordinador, per generar tot un debat social: vivencial i virtual, sobre la gentrificació a les nostres ciutats, i sobre la producció cultural als marges del capitalisme. Tot plegat amb una mirada d'autor, un estil de documental cinematogràfic i amb un alt reconeixement artístic.

Fitxa tècnica
Títol original: [NO-RES], vida i mort d'un espai en tres actes | Durada: 86 minuts | Gènere: Llargmetratge documental | Format: Color HDcam | Realització i Direcció de fotografia: Xavier Artigas | Producció: Ana Castañosa | Cap de producció: Blanca Esteller | Muntatge: Meritxell Colell | So directe: Daniel Lacasa | Disseny de so: Rui Aires | Disseny gràfic: Bru Laín | Postproducció: Francesc Gosalves | Banda sonora original: Pau Llonch, Oest i Santi Serratosa | Comunicació 2.0: Daniel Bobadilla