Numax presenta (1979), és un documental de Joaquim Jordà que descriu l'experiència d'autogestió que van dur a terme els treballadors de la fàbrica d'electrodomèstics Númax com a resposta al intent de tancament irregular per part dels propietaris. La proposta documental s'articula en dos nivells: un, en clau documentalista, registra les assemblees dels treballadors; l'altre respon al hipotètic punt de vista de la patronal en el discursiu (explotació de la classe obrera) i en el estètic ("tableaux vivants" que remeten a un mode de representació de la burgesia). El film es fa ressò del pessimisme d'una classe obrera organitzada però impotent davant les regles d'un capitalisme que no admet intrusos, doncs el boicot d'altres empreses del sector avortar aquesta experiència autogestionaries dels treballadors.