Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment Aragó i Catalunya), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els camperols Però la terra i la indústria i establir consells paral·lels al ja llavors paralitzat Govern. A aquesta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La col·lectivizació agrària havia tingut un considerable èxit tot i no tenir els recursos necessaris, quan Franco ja havia capturat les terres amb millors condicions per al conreu. Aquest èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un exemple de que una societat anarquista pot florir sota certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra progrés, el Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'exèrcit regular, encara que amb resistència; el POUM va ser declarat il·legal, denunciat falsament de ser un instrument dels feixistes. En les Jornades de Maig de 1937, les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de Barcelona, tal com George Orwell ho relata a Homenatge a Catalunya.