Rebel.lió dels indígenes del Perú contra govern i empreses transnacionals

Ha esclatat una revolta d'indígenes als territoris amazònics del Perú que ha provocat fins ara desenes de morts i ferits. L'origen de la rebel.lió és el Tractat de Lliure Comerç (TLC) vigent entre Perú i els Estats Units, i les darreres reformes legislatives impulsades pel president peruà, Alan Garcia, per tal de posar-lo en marxa. Bàsicament es tracta de concedir l'explotació dels territoris amazònics a companyies transnacionals amb totes les conseqüències que això comporta: l'expropiació dels indígenes, la destrucció de la seva terra, la degradació del medi ambient i en definitiva l'etnocidi d'aquests pobles, molts dels quals, coneixent prou bé la realitat que els envolta, havien decidit romandre en aïllament voluntari.

El començament

Com a tret de sortida d'aquest procés podem fixar l'article que el president Alan García va publicar l'octubre de l'any 2007 al diari El Comercio, sota el títol "El perro del hortelano" on esbossava tot un programa per posar la selva amazònica a produir valor dins de la lògica del capitalisme. El primer paràgraf ja era prou eloqüent: El reclam per la titulació de l'habitatge és molt gran. Cada peruà sap que amb una propietat legalitzada, vendible, hipotecable o transmissible per herència pot millorar la seva situació. Però el Perú com a conjunt té el mateix problema i no ho sap. Molts dels seus béns no es poden posar en valor, ni vendre, ni s'hi pot invertir, ni generar-hi feina. S'estava referint a la selva amazònica i, com es veu, en proposava senzillament la privatització. En un altre paràgraf, es mostra contrari a l'existència de terres comunals que no es poden comprar ni vendre perquè pertanyen a tota la comunitat i defensa la possibilitat de repartir aquesta terra en grans lots per tal de vendre-la a qui tingui prou capital com per fer-la rendible a nivell comercial. L'article parla també de l'explotació minera: amb prou feines la desena part d'aquests recursos està en procés d'explotació, perquè aquí encara discutim si la tècnica minera destrueix el medi ambient, la qual cosa és un tema del segle passat. L'article també fa esment de la pesca, del potèncial hidroelèctric, però pel que fa al tema que ens ocupa diu: i contra el petroli, han creat la figura del nadiu selvàtic 'no connectat'; és a dir, desconegut però presumible, per la qual cosa milions d'hectàrees no han de ser explorades, i el petroli peruà ha de restar sota terra mentre es paga al món US$90 per cada barril. Aquí diu literalment que algú "s'ha inventat" que n'hi ha, d'indígenes, a la selva, i que per aquesta ráo no es pot explotar la seva riquesa petrolífera. Doncs bé, aquests indígenes que el senyor Alan Garcia no tenia gens clar que hi fossin, són els qui ara s'han aixecat contra el seu extermini.

imatge de les protestes Què ha passat després?

El 12 de desembre del 2007, el president Alan García demanava al Congrés facultats per a legislar mitjançant decrets en temes referents a la implantació del TLC i pocs dies després el Congrés les hi concedeix per un periode de sis mesos.

El 28 de juny del 2008, gairebé quan és a punt d'expirar el termini concedit pel Congrés, Alan García publica tot un seguit de Decrets Legislatius (DL), alguns dels quals ni tan sols tenen a veure amb el TLC.

Entre l'agost i el setembre del 2008, comencen les protestes dels grups indígenes en contra d'aquests decrets. 1350 comunitats nadiues amazòniques del Perú s'apleguen a l'organització AIDESEP. Mercès a aquestes protestes, el Congrés deroga el Decret Legislatiu 1015 que permetia comprar, amb l'acord de només tres persones, tota la propietat col.lectiva d'una comunitat i s'hi presenta un recurs d'inconstitucionalitat.

El 18 d'abril, veient que ningú, des de les institucions, atén les seves demandes, l'AIDESEP decideix de radicalitzar la protesta.

El 9 de maig, el govern declara l'estat d'emergència als districtes amazònics del Perú.

L'11 i 13 de maig, Alberto Pizango, president d'AIDESEP, es reuneix amb Yehude Simon, president del Consell de ministres, però no arriben a cap acord. Com a mostra de com són vistos els indígenes pel poder polític peruà, Simon diu que Pizango li parla en castellà, però que per telèfon, s'adreça 'als nadius' (que teòricament són ciutadans igual que ell) en el seu 'dialecte'.

El 15 de maig, Alberto Pizango fa una crida a la insurgència, tot i que després se'n desdiu.

El 16 de maig, el president Alan García declara: 'la selva és de tots els peruans i no només d'un grup' . Curiosament, amb aquestes declaracions està defensant que les terres deixin de ser propietats comunals i puguin pertànyer a empreses privades.

El 19 de maig, el Decret Legislatiu 1090 (llei forestal i de fauna silvestre) és declarat inconstitucional per la comissió del Congrés, cosa que fa que hagi de ser debatuda i votada pel ple del Congrés.

El 22 de maig, Rosario Fernández, ministra de Justícia, denuncia Pizango per alentar la rebel.lió, la sedició i la conspiració i declara: "Hem sentit els arguments del senyor Pizango i no semblen d'un nadiu desprevingut."(sic). (Voldria dir que com a nadiu, Pizango no és capaç de tenir idees pròpies i són d'algú altre?).

El 4 de juny se suspèn el debat sobre la derogació dels Decrets Legislatius del TLC, mitjançant la interposició de qüestions prèvies i de forma. Aquest mateix dia la Defensoria del Poble presenta una demanda d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional: el Decret Llei 1064 vulnera els drets constitucionals de propietat de la terra i de consulta prèvia dels pobles indígenes.

El 5 de juny centenars de policies de la Direcció Nacional d'Operatius Especials, recolzats per militars, intenten aixafar la protesta, provocant desenes de morts i de ferits.

Font: Enfocant