L'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) és una organització político-militar el comandament té per nom Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General (CCRI-CG) de l'EZLN, derivat de la seva composició majoritàriament indígena. Va sortir a la llum pública en l'estat mexicà de Chiapas l'1 de gener de 1994 en prendre diverses capçaleres municipals el mateix dia que entrava en vigor el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.

La teoria i la praxi zapatistes ho col·loquen a la par d'altres moviments de l'anomenada postguerra freda, tals com el sense-terra brasiler, el piqueteros argentí, el cocalero bolivià, l'okupa europeu, o l'antiglobalització de sectors de les societats urbanes; lligats a un discurs i un quefer etiquetat com contracultural que alguns autors identifiquen amb una suposada Generació Z [1] de moviments d'esquerra i anticapitalistes que no busquen, a diferència d'altres moviments estat-centristes, la presa del poder estatal.

La seva lluita, a la qual es pot fer un seguiment de la mà dels seus sis declaracions polítiques, es pot expressar amb tres plantejaments mínims que van de l'àmbit local al global:

La defensa de drets col lectius i individuals negats històricament als pobles indígenes mexicans.
La construcció d'un nou model de nació que inclogui a la democràcia, la llibertat i la justícia com a principis fonamentals d'una nova forma de fer política.
El teixit d'una xarxa de resistències i rebel·lia altermundistes en nom de la humanitat i contra el neoliberalisme.