Direcció i producció: Sergio Cabrera (Colòmbia, 1994)
Guió: Humberto Dorado, a partir d'una història de Sergio Cabrera i Ramón Jimeno
Fotografia: Carlos Congote
Música: Germán Arrieta
Disseny de producció: Enrique Linero i Luis Alfonso Triana
Muntatge: Manuel Navia i Nicholas Wentworth
Repartiment: Frank Ramírez (Romero), Fausto Cabrera (Don Jacinto), Sain Castro (Justo), Ernesto Malbran (Lázaro), Víctor Mallarino (Doctor Holgun), Luis Fernando Munera (Gustavo Calle), Humberto Dorado (Victor Honorio Mosquera), Florina Lemaire (Gabriel / Gabriela), Gustavo Angarita (Fray Luis), Vicky Hernández (Doña Eulalia), Edgardo Román (Jutge Díaz).
Duració: 107 minuts.

L'enfocament d'una faula a un barri de Colombia, on el desenvolupament de la societat passa per la desfeta d'unes polítiques liberalitzades amb la injustícia i la desigualtat. El grup de veïns, protagonistes del film, poden ser el retrat de la precaritat a la societat llatinoamericana, a mans de la corrupció que imposa el poder econòmic.

L'anunci del desallotjament de l'habitatge té com a precedent la problemàtica social que emmarca la comunitat; un barri afectat per la pobresa amb un nivell de supervivència, basat en rendes mínimes, desocupació laboral, inhabilitació de recursos materials, educatius i socials.

La diversitat és característica en la comunitat; la coexistència de diferents perfils de persona comparteixen un conflicte comú – el desallotjament de seu habitat i la incapacitat per aconseguir una nova residència -. La varietat d'edat es comparteix amb la pluralitat ideològica que influeix en la construcció d'aquest projecte conjunt. Davant una necessitat imminent, en aquest cas la lluita contra l'enderrocament improcedent de casa seva, apareixen diferents maneres d'enfocar una resposta; opcions ideades per principis anarquistes, comunistes o conservadors.

La escassa possibilitat d'obtenir recursos, aconsegueix planificar un projecte que té com a finalitat intentar aconseguir un espai on viure, sense oblidar el combat col•lectiu per fer front a un conflicte amb l'objectiu de fer el que sigui per defensar la seva dignitat. La corrupció i la especulació immobiliària són els culpables d'un conflicte que s'engreixa amb la incapacitat d'inventar solucions pacífiques; sense alternatives eficients, ni recursos econòmics per aconseguir-les, ideen un pla - probablement utòpic- que ofereix un clima d'esperança i optimisme, malgrat les circumstàncies, que a partir d'una estratègia de treball manté unit al grup.