De l'oblit a la memòria: Preses de Franco (Cas)De l'oblit a la memòria: Preses de Franco (Cas) - SantsTV
 Reportatges 
Publica a Diaspora Web
51:41
De l'oblit a la memòria: Preses de Franco (Cas)


Jorge Montes Salguero, subdirector general de la Biblioteca Nacional, responsable de la direcció històrica d'aquest documental en què 10 dones republicanes recorden el seu calvari en les presons franquistes.

"Algunes li van posar falques a les ungles, a la meva cunyada corrents als dits i als mugrons, a algunes les han violat", "com a primer peguen i després pregunten, em van pegar". "Peque, ens han posat pena de mort. Jo li vaig dir: però, Virtudes, et commutaran! ".

Aquests són alguns dels testimonis de deu dones republicanes a les presons de Franco que Tomasa Cuevas, una ex militant del Partit Comunista que va passar més de 6 anys de la seva joventut a la presó, va recollir en una vella gravadora amagada a la seva bossa perquè no es perdessin en l'oblit.

Ara, 65 anys després, la productora Lua Multimedia ha reconstruït per a laSexta els testimonis de 10 dones que van patir aquell calvari, algunes durant més de 20 anys entre reixes, en el documental "De l'oblit a la memòria. Preses de Franco ", de cinquanta minuts de durada, que la cadena emetrà el dimecres, 19 de juliol, a les 23:15 hores.

Sota la direcció històrica de Jorge Montes Salguero, subdirector de la Biblioteca Nacional, i la producció executiva de Manuel Campo Vidal i Agustina Sangüesa, el documental recull els records a la presó, després de la Guerra Civil, de Tomasa Cuevas, Trinitat Gallego, Maria Salvo, Concha Carretero, Neus Torres, Soledad Díaz, Angoixes Martínez, Julia Manzanal, Carmen Rodríguez i Maria Costa, ancianes que actualment ronden els 90 anys i altres els superen.

En el documental participa també l'escriptora Teresa Pàmies qui, a l'exili, va ajudar a Tomasa Cuevas a recopilar i editar, en la trilogia "Testimoni de dones a les presons franquistes" les experiències de dones que van patir la repressió franquista.

L'escriptora catalana destaca, en el documental, la importància de la tasca de Tomasa, una dona sense estudis, nascuda Brihuega (Guadalajara) que com a conseqüència de les tortures que va patir durant els més de sis anys que va estar a la presó, avui és una dona gran de 89 anys, amb lesions medul · lars que l'obliguen a estar en una cadira de rodes, hospitalitzada en una residència.

Ara, la productora Lua Multimèdia ha traslladat a imatges aquests testimonis en un documental en què aquestes deu dones, que van deixar a les galeries seva joventut, reflecteixen la seva lluita contra l'oblit per aquelles altres dones que mai tornaran a veure perquè van ser afusellades i demanen que s'escolti la seva veu perquè no torni a succeir el que elles van patir.

El documental recrea, a la presó de Segòvia, imatges d'aquells anys posteriors a la Guerra Civil, quan moltes dones eren portades per la Policia Polític-Social de Franco a la Direcció General de Seguretat. En els soterranis eren sotmeses a brutals interrogatoris que els han deixat seqüeles per a tota la vida. Durant la seva estada a la presó eren contínues les visites a aquests calabossos.

"Quan se sentia dir: et portem a diligències, suposava començar la tortura de nou", assegura en el documental Maria Salvo, una catalana, nascuda a Sabadell, militant en les Joventuts Socialista Unificades, que va passar 16 anys a la presó, on va ser torturada i, com a conseqüència de les pallisses, no ha pogut tenir fills.

Una altra de les participants és Carmen Rodríguez, vídua de l'històric dirigent comunista Simón Sánchez Montero, detinguda en múltiples ocasions, sempre absolta, i amb una llarga experiència de vida en la clandestinitat i de visites a diferents penals en què va complir condemna el seu marit. "Recordo que, a Alcalá de Henares, a Simó el van posar en una cel · sol i li van pagar. Tant el van pegar que, quan va sortir destinat de Madrid a Burgos, portava les ulleres lligades ".

Julia Manzanal va passar cinc anys a la presó, on va morir la seva filla de pocs mesos. Ara, als 91 anys, recorda amb profunda emoció el comiat, a la presó de Vendes, de 13 dones menors d'edat, que van ser afusellades la matinada del 5 d'agost del 39, a les tàpies del cementiri de l'Est de Madrid. "Em va tocar viure-ho, jo vaig besar a les nenes, les nenes em van besar a mi, van besar la nena i jo no vaig poder dormir en tota la nit perquè volia sentir els trets".

"Jo hauria preferit que em seguissin donant pals abans que veure una companya sortir per no tornar. Això ho dic amb el cor i no trobo paraules per descriure això perquè això és molt dur ", afegeix Concha Carretero, una de les condemnades a mort que va escapar de l'afusellament de les 13 roses, com es va denominar aquest expedient de la presó de Vendes, una presó amb capacitat per a 500 dones i que en aquests anys va arribar a tenir 12.000 recluses.

"De l'oblit a la memòria" descriu la misèria i les injustícies que van patir moltes dones, especialment, les preses que parien a la presó. "Les mares, sentien plorar els seus nens i els veien però no podien anar i, si els nens estaven malalts, tampoc. I la que paria, anava 5 minuts a donar-li el pit, no més ", relata Trinitat Gallego, una llevadora que, durant els gairebé 8 anys que va passar a la presó, va assistir a múltiples parts en diferents presons.

La lluita per un món millor d'aquestes 10 dones traspassar els barrots de la presó i, gràcies a la tasca de Tomasa Cuevas ara podem conèixer, a través de les imatges que recull el documental de laSexta "De l'oblit a la memòria. Preses de Franco ", el calvari que van patir perquè no es repeteixi mai més.

 El Temps 
Llicència de Creative Commons
SantsTV és una televisió dels moviments socials de Sants, en funcionament des del 4 d'agost del 2006. SantsTV està subjecta a una Llicència de Creative Commons i ha estat creat amb programari lliure fet per Morintsol, i es nodreix tant del contingut enviat pels usuaris així com per enviades per membres del col·lectiu, col·laboradores o amigues. Cada autor/a es responsabilitza de les seves obres. En cas de detectar algun contingut que vulneri algun dret sobre les persones o sobre algun altre dret emparat per la llei, aviseu-nos per tal de poder retirar dit contingut si així s'escau. Podeu contactar amb nosaltres a contacte@sants.tv