ACTA són les sigles de Anti-Counterfeiting Trade Agreement (Tractat de Comerç contra la Falsificació), un tractat multilateral de comerç el títol es refereix a falsificacions en béns físics com sabates o medicaments, però que substancialment tracta de la regulació d'internet i les tecnologies d'informació.
En què t'afecta a tu? 1. Si tens accés a Internet, l'ACTA inclou regles per monitoritzar aquesta connexió i tallar internet a casa teva si algú al · lega que descàrregues material il · legal. 2. Si tens un ordinador portàtil, l'ACTA inclou regles perquè el contingut del teu disc dur sigui revisat per la policia quan viatges entre dos països, independentment que hi hagi sospites o no. 3. Si ets part d'un país en democràcia, has de saber que l'ACTA està sent negociat en secret i escoltant els lobbies de les discogràfiques i els estudis de cinema, sense consideració pels ciutadans ni pels seus representants electes.
Quins països estan negociant i des de quan?
El ACTA va començar a negociar a finals de l'any 2007 per Estats Units, la Comissió Europea, Suïssa i Japó. Més tard es van unir Austràlia, Corea del Sud, Nova Zelanda, Mèxic, Jordània, Marroc, Singapur, els Emirats Àrabs Units i Canadà.
Les negociacions s'han portat en secret i els comitès que participen en la negociació han reconegut que estan negociant aquest tractat, però s'han negat a mostrar documentació sobre les regles que s'estan proposant. Tot el que es coneix és a través de múltiples filtracions.
I si no visc a cap d'aquests països?
Es tracta d'un tractat internacional com el TRIPS. Aquest tipus de tractats es pot imposar a un país com a condició per signar altres acords comercials, i històricament els països desenvolupats pràcticament sempre han estat capaços de fer això. Si el teu país no està en les negociacions de l'ACTA, de totes maneres pots acabar sent governat per les seves regles.
Com ha reaccionat EUA?
El tema va saltar als mitjans massius en aparèixer al New York Times una notícia criticant el secret en què s'està negociant una cosa tan important.
Diversos senadors als EUA han demanat a Obama transparència i que se li permeti al públic veure el tractat que s'està negociant: "El públic té dret a supervisar i expressar una visió informada sobre propostes d'aquesta magnitud". També l'Electronic Frontier Foundation (EFF) ha demanat accés als termes del tractat utilitzant una llei de transparència en vigor als EUA, la Freedom of Information Act
Com ha reaccionat Europa?
La setmana passada el Parlament Europeu va reaccionar finalment, i amb molta duresa, criticant la forma i el fons del tractat que s'està negociant. La resolució va ser aprovada per una aclaparadora majoria de 633 vots contra 13.
De la forma, el Parlament va recordar a la Comissió que té l'obligació d'informar d'aquestes negociacions, va protestar per la forma deliberadament calculada en què s'està duent a terme aquest procés, i va exigir informar el parlament immediatament i en forma completa.
Del fons, el Parlament va acordar recordar a la Comissió que la privacitat i la protecció de dades són valors fonamentals d'Europa, recollits en la seva carta de drets fonamentals, i es va manifestar en contra de qualsevol sistema de desconnexió administrativa d'internet o que es revisi els computadors de les persones en les fronteres.
Què passarà ara?
Depèn de molts factors, el més important és què tan fortament reaccioni la ciutadania, els mitjans que els informen i els polítics que els representen. Per ara, hi ha algunes organitzacions que estan treballant i informant sobre aquest tema. Per exemple, Dret a Llegir ha preparat un fullet [19/01 MB PDF] explicatiu.
Es tracta d'un punt d'inflexió en què tenim l'oportunitat de revertir una tendència cap a un món en què la informació estigui estrictament controlada. El ACTA representa concepcions maximalistes dels drets d'autor, motivades per l'avarícia, que pretenen passar per sobre de valors més importants per a la societat com la privacitat o la llibertat d'expressió.
Video Original
