Activisme i Ficció realitzat per Leónidas Martín i Núria Campabadal. L'assumpte primordial de la ficció ha estat, és i serà sempre l'emoció, les creences i els valors dels éssers humans. Els projectes inclosos en aquest programa compleixen al peu de la aquesta condició, però ho fan a la seva manera. Si els realistes francesos del segle XIX proposaven pintar el que es veia, aquestes experiències a cavall entre la ficció i l'activisme social proposen fer el que es veu. És com si diguessin: estem cansats de mirar, ara volem viure la imatge. Superbarrio, per exemple, no és més que això, un home qualsevol que després de perdre la seva feina i casa a la ciutat de Mèxic, decideix convertir-se en el seu propi personatge: un lluitador emmascarat capaç de enfrontar-se als responsables polítics de l'especulació urbanística. El mateix succeeix amb unemployed Man, un guió de còmic escrit per un parell de nois que cansats de patir la crisi econòmica, decideixen convertir-la en una historieta plena de superherois socials que ràpidament abandonen les pàgines del còmic per aparèixer a les manifestacions i campaments contra la crisi capitalista, al llarg i ample dels Estats Units. Les experiències artístiques que conté aquest Activisme i Ficció, més que intentar convèncer a l'espectador perquè accepti el que mostren, el que fan és encantar-, hipnotitzar fins i tot perquè suspengui la incredulitat i passi a involucrar-se en el conflicte social narrat per elles. Aquest és el cas dels Palestina Avatar, aquest grup de joves palestins que van commocionar mig món apareixent en una colònia de Gaza, manifestant-se contra l'ocupació de l'exèrcit israelià disfressats de Na'vi, els personatges bons de la pel.lícula Avatar. Aquests nois es converteixen en ficció, per ocupar les nostres pantalles i despertar en nosaltres el desig de canviar aquest món. El mateix fa el Reverend Billy i la seva Església contra el consum, que després apropiar de la figura d'aquests reverends llunàtics que ocupen una gran part de l'horari televisiu americà, aconsegueixen convertir molts dels relats i mitologies cristianes en veritables fletxes contra la societat del consum . Si les ficcions són projeccions delirants nascudes en l'espai que queda entre l'autor i el que les rep, els projectes inclosos en aquest programa se centren clarament en el que les rep: l'espectador. Aquesta figura està entesa aquí de manera molt més lliure del que solen pensar alguns corrents crítiques, per als autors d'aquests projectes una imatge mai podrà representar-ho tot, per això Anonymous realitza aquesta mena d'exercici de possessió i s'apodera d'un rostre i un cos que no li pertanyen, per operar sota la seva aparença i afegir així allò que sempre li faltarà a la imatge: l'acció.