Ella mateixa va dir a la jutgessa d'instrucció i al fiscal: 'No sóc una okupa, no sóc una punky i no sóc una de desarrelada'

L'amarga història de Patricia Heras comença com aquests guions de Hollywood, en què els policies menteixen, els ciutadans miren cap a un altre cantó, els jutges badallen, els carcellers corrompen qui poden i els presos esnifen fins i tot les pólvores de talc. Mentrestant, la víctima innocent veu més enllà de la desolació i l'espant, que s'està 'ficant en un bon marro' del qual amb prou feines no sap res, tret que acaba d'entrar a l'infern. I que bramar la innocència en una presó és com llegir la Bíblia en un prostíbul; gimnàstica intel·lectual.