En els plecs més foscos de l'ànima humana tiren arrels les flors més impossibles. És en el dolor, en el fastig, en la gana que la basta pantomima de la humanitat pren cos i es converteix en un cop demoledor, és a les zones fosques on els herois i els tirans es juguen en un pols l'esdevenir de les generacions esdevenidores.
'D'aquí a que passin els mals dies' és una mirada trencada, un collage escènic sobre aquestes zones fosques i els seus lluminosos fruits, és un espectacle que mira a l'abisme buscant als monstres entre les tenebres.
Aquest és un muntatge de Labanamo, una companyia de teatre jove que aposta per un teatre d'impacte concebut des de la multiplicitat de llenguatges, conjugant l'actualitat amb els clàssics.
Jo soc la llentia
rodona i rotunda
que germina irreductible
a l'ombra del reactor
que fa del cràtec
que sembra l'aviació
la seva terra treballada
la llentia que ha vist
els homes i dones
vestits amb plàstic
fugir arrapats
a les joies familiars
abandonar les cases
de puntetes
i deixar les portes
de bat a bat
Però jo
llegum tossut
entomo la radiació
com entoma les ones
el penya-segat
i espero que amaini
la pluja de metralla
Resisteixo
Germino
Avui començo
a repoblar el món
Avui treno el primer nus
de la catifa vegetal
que cobrirà les runes del progrés
llarga vida a les llentíes
llarga vida a les llentíes
llarga vida.