Segons la Miriam i en Josep, els Serveis Socials de Blanes els han advertit que de caure en la pobresa extrema, els podrien prendre els fills. Segons aquesta parella - molt preocupada pels seus fills i la integritat familiar - primer els van dir que de continuar vivint en el pis on s'estan -- okupat a "l'honrada Bankia"-, els podrien prendre els fills. Desprès els van assegurar que ni el pis, ni el fet de no disposar d'aigua -- de propietat municipal i administrada per una empresa concessionària que els hi ha tallat -- NO serien motiu suficient per prendre'ls-hi (els fills), però sí que ho seria caure en la "pobresa extrema".
Resulta que en cap cas la DGAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, contempla com a maltractament la pobresa ni per suposat la pobresa extrema. Per què doncs, se'ls adverteix emprant arguments mai contemplats per l'administració: classisme, discriminació?
Per altra banda ens preguntem per què el Govern no es preocupa de famílies innocents, víctimes d'una crisi que ells no han provocat i de la qual en són responsables els poders financers i els governs, i no dedica part del seu pressupost a ajudar directament a les famílies. Què no hi ha pressupost per la crisi? Això no és veritat: per cada nen/nena que és internat als Centres Residencials d'Acció Educativa, on van a parar els infants i adolescents que es treuen a les famílies, el Govern paga entre 100 i 125 € per cadascun d'ells i cada dia. Si és per maltractaments ho entenem, però si és per pobresa, a més a més del classisme i la discriminació que suposa, resultaria més barat, eficient i eficaç dedicar una part d'aquest pressupost a ajudar a les famílies aconseguint així mantenir la integritat familiar, tan preuada formalment per la coalició de govern i estalviant a més a més diners del pressupost de tots. Benestar Social i Família està pagant entre 3.000 i 3.750 euros per nen i mes. No farien les families empobrides tan sols amb la meitat?