En la matinada del 25 de setembre de 2013, més d'un centenar d'antiavalots van executar amb violència l'ordre de desnonament a la casa d'Isabel Rodríguez, pertanyent a l'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl (EMVS) de Madrid, on vivia amb el seu marit, la seva filla de 8 anys i els seus pares.

La EMVS, societat anònima amb capital 100 % de l'Ajuntament de Madrid, és l'encarregada de desenvolupar la política d'habitatge municipal i facilitar l'accés a la mateixa als sectors amb més dificultats, tenint, segons ells, un marcat caràcter social.

L'Ajuntament afirma que els pares d'Isabel, adjudicataris de l'habitatge en ser reallotjats després que expropiaren casa fa 24 anys, ia la qual ella es va mudar per poder atendre -la seva mare pateix trastorn bipolar i el seu pare una malaltia degenerativa -, tenen un deute de 1.000 euros i dos habitatges en propietat, no podent així ser beneficiaris d'un habitatge públic. Isabel no reconeix el deute que l'EMVS els imputa, ja que afirma haver intentat pagar reiteradament resultant retornats els rebuts. I respecte als habitatges, al · lega que una es troba en nua propietat ( només podria usar-la en cas que mori el habitant ) i l'altra està embargada, trobant-se en cas de desemparament en estar ella i el seu marit a l'atur i no tenir alternativa habitacional alguna.

Segons Manuel Sanpastor, advocat de la Plataforma d' Afectats per l'Habitatge Públic i Social (PAVPS, germana de la Plataforma d' Afectats per la Hipoteca - PAH), no hi ha cap dubte que el bloc de Unanimitat 25, on fins ahir vivia Isabel, serà venut en el futur a un fons d'inversió privat amb l'objectiu d'esmenar el deute actual de l'EMVS, com va passar el passat mes de juny, quan Ana Botella va vendre 1.800 habitatges públics a l'entitat de capital de risc Blackstone.

Segons Sanpastor, aquesta venda de pisos a fons d'inversió ha fet augmentar els casos de desnonaments per habitatge públic i social a Madrid fins al punt que en l'últim any han superat amb escreix als desnonaments per hipoteca que arriben a la PAH i als grups d'habitatge de les assemblees de barri, veient aquests forçats a crear altres plataformes per poder dur a terme una atenció especialitzada i patint una inflexibilitat pràcticament absoluta per part de l'EMVS i l'IVIMA (el seu equivalent en la Comunitat de Madrid, també en situació de deute asfixiant ) a l'hora de dialogar per buscar solucions als seus casos d'impagament, negant-se fins i tot a rebre els seus afectats a les seves oficines i negant-se també a rebre els pagaments dels seus deutes per així poder executar el desnonament i poder realitzar així la venda posterior del pis.