Durant la Diada del passat 2012, els dos membres de la colla bastonera 'Cop a Cop' van estar participant en tots els actes convocats per l'Esquerra Independentista; van participar d'una mostra de ball de bastons junt amb les companyes de la colla bastonera de Sant Andreu, van portar l'estelada que encapçalava la manifestació, i, al finalitzar l'acte de l'Esquerra Independentista al Passeig del Born, mentre sonaven els himnes, els dos companys van pujar amb les fotos de les preses polítiques catalanes Marina Bernadó i Lola López.

Dos mesos més tard, al novembre de 2012, els dos companys van rebre una carta del fiscal de l'Audiència Nacional en la que demanava l'obertura del judici oral, sense cap mena d'acusació en particular, pels fets ocorreguts durant la Diada de l'11 de setembre de 2012.
Tots dos companys no varen ser identificats en el moment dels fets; tot i així la carta procedent de l'AN va arribar, quedant constància de que tota aquesta informació havia sigut aconseguida a partir de fitxers il·legals pertanyent a la policia.

Aquest senzill gest, el de portar dues fotos, va comportar que la Fiscalia de l'Audiència Nacional presentés acusació per delicte penal, equiparant la denúncia social i solidària de la dispersió, amb un delicte d'enaltiment de terrorisme. Acusació greu i embogida que els va obligar a participar d'unes declaracions el 23 de gener en la Ciutat de la Justícia, a petició del tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional, i restar a l'espera d'un judici on la Fiscalia demana pena de presó de dos anys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per responsabilitat civil per cadascun.

Les fotos de les dues preses volien mostrar la cara concreta de la vulneració dels drets humans. Una vulneració que, pel simple fet de ser preses polítiques, les porta a complir condemna a centenars de quilòmetres de casa o a no rebre l'atenció sanitària bàsica.
I aquesta és la cara de la vulneració dels drets humans; el que per a un pres o presa comú seria el més normal, complir condemna en una presó a prop del seu lloc de reisdència, per a les preses polítiques no ho és.

Els dos companys bastoners es solidaritzaven amb unes persones i famílies que pateixen, molt sovint en silenci, aquest càstig afegit; el compliment de les penes a milers i milers de quilòmetres de casa seva.

Nosaltres, el rostre concret de la solidaritat, hem de ser solidàries amb els solidaris. Demanar el respecte dels drets humans no hauria de ser cap delicte, i per aquest motiu no ens aturarem. No deixarem que empresonen la solidaritat, perquè és aquesta la nostra millor arma.

Solidaritat amb els Solidaris.
Campanya pel Ferran i el Gregori.

+ info: http://bastonersolidaris.wordpress.com