Totes les persones privades de llibertat responen a un nom que de vegades s'oblida per la cosificació que exerceix la institució. Sense massa esforç s'acaben convertint en un nombre, en una xifra més, en una dada estadística, però la veritat és que tots i cada un d'ells, totes i cadascuna d'elles, prové de les seves pròpies circumstàncies.

No són un nombre. No són una taxa de criminalitat, de reincidència, de tipologia delictiva. No són un experiment social. No són partides pressupostàries. No són conclusions d'estudis sociològics, jurídics o criminològics. Són persones amb nom i cognom, amb família, amb entorn, amb sort o sense, però persones.

A vegades es condiciona la seva sensibilitat o emocionalitat al cognom que se li posi, però la veritat és que totes les persones privades de llibertat són objecte d'un sistema repressiu i interessat, poc importa que el pres sigui social, polític o de consciència: els murs no entenen de distincions quan es tracta de destruir a una persona.

Un cop més, la resposta a aquest procés de cosificació de l'ésser està a les nostres mans: només escrivint podrem mantenir la integritat dels que viuen a l'altre costat del mur.