El dia 5 de maig de 2017 totes juntes varem fer front l'amenaça de desallotjament. Un altre dia que Premià de Mar no oblidarà mai.
Text llegit plaça ajuntament:
"Encara ens tremola la veu. Ens tremolen les mans i les cames, però ara, podem tornar a cridar ben fort que CAN SANPERE ÉS DEL POBLE. Han estat dies molt intensos, molt durs i d'un esgotament físic i emocional que algunes de nosaltres no sabíem si suportaríem. Però sí, no només ho hem suportat sinó que hem tornat a guanyar. Cadascuna de les persones que formem part d'aquesta família hem barrejat sentiments de tristesa, de ràbia i d'odi durant les hores prèvies al desallotjament. I clar, també ens hem mort de por. No hem dormit, o ho hem fet a estones, i fins i tot alguna ha somiat una estona amb Can Sanpere.
I un portaveu que s'emociona, i d'altres dins que fan pipi com poden, i una altra que posa flors a la porta, i una valenta que fa de mediadora i així fins a més de dues-centes persones i vint-i-un col·lectius que ahir van aconseguir ATURAR EL DESALLOTJAMENT DE LA FÀBRICA DELS SOMNIS.
No han entrat perquè no s'han atrevit. No han entrat perquè una altra vegada, el poble de Premià de Mar s'ha aixecat contra l'especulació i contra un govern sociovergent que pretén continuar condemnant-nos a la misèria i a un poble dormitori que no acceptem. Un poble que ha resistit de forma pacífica a la violència estructural i institucional que exerceixen contra nosaltres.
Tenim els cossos plens de vida, d'una vida infinita i ansiosa de llibertat que no es conforma amb ciment. Una vida que resisteix en col·lectiu, que s'empodera a cada mirada, a cada somriure i a cada abraçada. I això és el que hem fet, mirar-nos, somriure'ns i abraçar-nos, i ha estat així, que a mida que avançaven els minuts ens sabíem fortes, ens sabíem unides i ens sabíem invencibles.
Finalment, aquella data que tant temíem va arribar. I aquí estàvem, celebrant a la plaça d'un fals Ajuntament que HEM TORNAT A GUANYAR. Que hem demostrat una vegada més que l'autogestió i el poder popular són les úniques eines que tenim per continuar construint juntes.
Cantant juntes, aprenent juntes, plorant juntes i cridant juntes.
No sabem què passarà demà ni les properes setmanes. Sabem que ara i aquí Can Sanpere és del poble i no ho seria si no fos per totes i cadascuna de vosaltres. Gràcies, gràcies i més gràcies per fer que Premià de Mar brilli amb el nou món que portem als cors. Us estimem."
