El Turisme de masses, tal com el coneixem ara, és un fenomen relativament jove que va començar a estendre a partir dels anys 70-80, colonitzant les classes mitjanes fins a esdevenir unes de les principals activitats d'oci a tot el planeta. El creixement, quasi exponencial, de l'activitat turística a les últimes dècades ha fet que la indústria turística que li dóna suport s'hagi convertit en una de les principals activitats econòmiques del món capitalista, el màxim exponent és l'Estat espanyol. En el nostre estat, el turisme és ja el sector econòmic que més aporta al PIB, i el segon que més ocupació genera. Aquesta dependència econòmica del turisme s'accentua encara més en els llocs turístics per excel·lència, com la costa Mediterrània i sobretot les Illes Canàries i Balears, on el sector turístic suposa ja més del 35% i 45% dels seus respectius PIB.

El gran èxit de la indústria turística ha estat crear en l'ideari popular una imatge idíl·lica del turisme i convertir-lo en un bé de consum i de reconeixement social a què totes aspirem. No obstant això, aquesta imatge no és sinó un emboço que amaga una realitat ben diferent de precarietat laboral, destrucció mediambiental, exclusió social, colonització cultural i aprofundiment de la bretxa de gènere, desconeguda en gran mesura pels propis turistes. En aquesta publicació es pretén revelar la veritable cara del turisme, desmuntant els principals mites sobre els quals se sustenta l'actual model turístic, analitzant el seu impacte no només a nivell econòmic i laboral, sinó també a nivell social, mediambiental, cultural i de gènere. També es comparteixen reflexions sobre si és possible un model alternatiu de turisme que sigui sostenible i reverteixi els impactes més perniciosos de l'actual model, així com quines bones pràctiques caldria impulsar en qualsevol activitat turística.