Cançó dedicada a tots els valencians que estan patint aquesta catàstrofe natural i aquest oblit pervers per part de l'Estat.
Amb tot el meu amor i condol, Sols el poble salva el poble. Ahir, avui i sempre.

Lletra:

Quan ens calen les mans per remar
no estan ells, està el poble.
En les tempestes que arrasen les llars
no estan ells, està el poble.
En la crua necessitat
no estan ells, està el poble.
Són els braços, el cor i coratge
de qui coneix la derrota.

Quan la vida crida a la vida
coneix també als amos de la mort.
Dels inferns surten els paradisos
la comunitat i l'honor.
Queden fora els poders, els partits
i l'Estat... No son poble!
Que el terror ens trepitja les passes
i cauen les màscares de la veritat.

Qui no pot veure la mort i callar
no són ells, és el poble.
Qui no espera permís per ajudar
no són ells, és el poble.
Qui reparteix fins el que no té
no són ells, és el poble.
En les grans desgràcies
és quan descobrim que som poble.

Sols el poble salva el poble!

Sílvia Tomàs.
Novembre, 2024. Tarragona.