Aquest reportatge va ser criticat per alguns sectors que, en ser un precedent a la pel·lícula de Manuel Huergas, ja allisava el camí per a aquesta per a fer una revisió manipulada de la història (per a més informació consulteu la web del final del text).

Nou del matí del 2 de març del 1974. Salvador Puig Antich, un jove anarquista de 24 anys, sentenciat per la mort d'un policia, és executat per garrot vil a la presó Model de Barcelona. A pocs metres, en un bar del mateix carrer Entença, les seves germanes esperen en silenci la sortida del fèretre. Han pogut acompanyar-lo durant les últimes hores de la seva vida, vigilades de prop pels vigilants i autoritats de la presó. Ha estat per a tots una nit molt llarga, a la tensa i silenciosa espera d'un indult que no acaba d'arribar. A l'exterior, un grup d'advocats es mobilitzava deseperadament per aconseguir de Franco un últim gest de clemència. El cap d'Estat, que ha donat ordres de no ser molestat, dorm plàcidament al seu llit.

Però Puig Antich no morirà sol. A la presó de Tarragona, Heinz Chez, un home a qui s'ha presentat com un apàtrida polonès, delinqüent habitual, és també executat per l'assassinat d'un guàrdia civil. Però Chez guarda un secret: no és ni polonès, ni apàtrida, ni delinqüent habitual. Ni tan sols es diu Chez. Han hagut de passar trenta anys per retornar-li el nom i la història.

"Dotze hores de vida" és el relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich i de l'home conegut com a Heinz Chez, narrat per les persones que els van acompanyar fins al final: les seves germanes, els advocats i companys de lluita, la seva promesa, els funcionaris de presons que van presenciar l'execució... i també diverses persones que van viure de prop les últimes hores de Heinz Chez i el periodista que ha investigat i desvetllat la seva autèntica identitat.

Aquest documental presenta també nombroses fotografies, filmacions i documents fins ara inèdits, i aporta nova informació sobre tots dos casos. Es tracta d'una aproximació emocional, però també rigorosament periodística, a unes històries i uns personatges reals, tan allunyats del retrat criminal que en va fer el franquisme com de la imatge plana d'herois o màrtirs amb què sovint se'ls ha presentat.

Web sobre Salvador Puig Antich i el grup MIL