En esclatar la guerra civil espanyola el juliol de 1936, el sindicat anarquista CNT socialitzar la indústria del cinema a l'Estat Espanyol. A Madrid i Barcelona els treballadors del cinema van assumir, a través del sindicat, els béns de producció i es van produir nombroses pel·lícules. Això va donar lloc a un període únic que no s'ha tornat a produir en cap altra cinematografia mundial. Tot i que el país estava sumit en una cruenta guerra, entre 1936 i 1938 es van rodar i estrenar pel·lícules de molt variada temàtica: drames socials, comèdies musicals, films de denúncia i documentals bèl·lics. Totes elles formen un variat mosaic que dóna lloc a un dels moments més insòlits i originals de la cinematografia espanyola. A través de l'opinió de diferents experts, així com del testimoni del director de fotografia i restaurador, Joan Mariné, el documental recorre cadascuna de les produccions que constitueixen un llegat excepcional de la cinematografia. Va ser un període molt efímer durant el qual els guionistes, els directors, els tècnics i els actors espanyols van demostrar una de les màximes del món de l'espectacle: malgrat els bombardeigs, la fam i el drama de la guerra, l'espectacle havia de continuar, i continuar.